dijous, 27 de gener del 2011

LES PEDRES ROMANES DE LA TORRASSA

Explica el professor Francesc Esteve Gàlvez que Pascual Meneu, catedràrtic d'àrab i hebreu i arqueòleg amateur, va pactar amb els propietaris de les parcel·les de la Torrassa poder fer algunes prospeccions a canvi de deixar-les llestes per al reg. Alguns hi consentiren, d'altres, no. El resultat va ser la troballa d'un conjunt de peces que es van perdre després de la Guerra Civil, i del qual només en restà, segurament pel seu volum i pes, dues "pedres rodones com moles", que desentarrà i transportà al Palau, lloc en el que romangueren durant dècades fins que fa unes setmanes l'Ajuntament les diposità en la rotonda d'entrada a la Plaça Major, en el creuament de les avingudes Primer de Maig i Herminio Pérez, per a donar-les a conéixer a la gran majoria del poble (altres municipis han fet el mateix).




Aquestes pedres formaven part d'una almàssera romana o molí per moldre les olives i treure'n l'oli, més concretament d'una premsa. Cinc pedres es coneixen d'aquesta instal·lació: les dues de la rotonda de Betxí, dos més que es troben a la Plaça de la Torrassa (o de les Pedres) de les Alqueries i una altra que va quedar soterrada al camí de la Ratlla de Vila-real. Es calcula que pesen unes tres tones, i les seues mides són 1,27 m de diàmetre per 1,45 m d'altura una i 0,55 m l'altra. Originalment estaven ubicades sobre un paviment de llosetes ceràmiques de forma rectangular. Francesc Esteve també descriu un sòl de morter de forma rectangular i d'uns tres metres quadrats, que segurament servia per recollir l'oli. Ací, en la Torrassa, Meneu va recollir en 1911 diversos objectes i feu algunes troballes: "monedas, objetos de plomo, estaño, cobre, piedras labradas, artefactos, lámparas, tejas de 0,5 m planas y marcadas con signo de fábrica, ladrillos de pavimento, hoces, cuchillos, espejos, esqueletos y sepulcros...", i y també monedes, que com ja hem dit, romanen perdudes actualment. Per les troballes realitzades els especialistes opinen que estigué ocupat des del segle I d.C. fins el segle IV.

Aquest jaciment ha estat estudiat per Pascual Meneu, José María Doñate, Albert Ventura, Norbert Mesado, Ferran Arasa i Francesc Esteve.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada