dimarts, 15 de febrer de 2011

VISITA AL PALAU D'ALAQUÀS

L'associació "Amics del Palau" organitza una eixida al Castell Palau d'Alaquàs per al dissabte 26 de febrer, de 8:00 a 14:00 h. Les persones interessades han de confirmar la seua assistència en Novesssendes.


El Palau-Castell d'Alaquàs
És un Palau-Castell de característiques residencials, magnífics artesanat en les estades, taulelleria i disposicions ornamentals, però que no té signes exteriors, com era habitual en aquella època, d'especials característiques de fortalesa i defensa. La història del Castell d’Alaquàs, declarat Monument Històric i Artístic el 26 d’abril de 1918, comprèn segons els últims estudis realitzats, cinc segles en què ha sigut testimoni de l'esdevenir de la història.
Història que comença amb la família Vilaragut, que va tindre el senyoriu d’Alaquàs des del 1373 durant quasi cent anys i que, segons les restes trobades pels arqueòlegs, va residir en una primera edificació construïda al segle XIV. Diversos propietaris van tindre la possessió del senyoriu al llarg dels següents anys, fins que en les primeres dècades del segle XVI, D. Jaime Garcia d’Aguilar, cap d’una família de juristes que ocuparen càrrecs rellevants durant l’època del rei Joan II, prengué possessió a la plaça d’Alaquàs (1501).

Durant el segle XVI, gràcies a l’increment en les rendes de la família, es construeix el Castell-Palau dels Aguilar, hui Castell d’Alaquàs, quedant dissenyada la visió general del Castell que ens ha arribat de l’estructura tant exterior com interior. L’alçat queda configurat en quatre plantes: la planta baixa amb un dels pocs patis del Renaixement civil valencià, l’entresòl amb uns enteixinats de diferents acabats en cadascuna de les sales, la planta principal o noble on instal·len uns dels més importants conjunts de paviment ceràmic, una part molt important d’aquest realitzat a Alaquàs, els més elaborats enteixinats del Castell, i l’últim nivell amb una terrassa.

A partir del segle XX, la propietat del Castell va passar per diversos titulars. Entre ells, destaca la figura de Julio Giménez Lorca, que el 1911 és el propietari del Castell d’Alaquàs anunciant-se el 1918 l’enderrocament del Castell per aprofitar els seus materials, principalment la fusta com a element merament comercial. La resposta social fou immediata, els intel·lectuals empraren tots els seus esforços per a impedir aquesta aberració; gràcies a les gestions de Mariano Benlliure que, a través de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, aconseguia que el 26 d’abril el Rei Alfons XIII signara una Reial Ordre segons la qual l’edifici era declarat per a la seua salvaguarda, Monument Històric i Artístic. El 1922 es publicà per part del Centre de Cultura Valenciana el llibre, El Palacio Señorial de Alacuás de José Manuel Cortina Pérez i Vicente Ferrán Salvador en què es recull el primer estudi multidisciplinar que simbolitza la consecució de la declaració com a Monument Històric i Artístic del Castell. Tot i això, l’any 1928, i de manera clandestina, es va produir l’enderrocament parcial de la torre nord-oest.

El primer Ajuntament democràtic l'abril del 1979, presidit per Albert Taberner, i amb el seu impuls, inicià un llarg procés que tenia com a objectiu la recuperació del Castell com a espai públic, i es va exigir a la família Lassala un horari mínim d’obertura al públic i es plantejà ja la primera hipòtesi de compra del Castell per part de l’Ajuntament. Coincidint amb aquest procés i amb el quart centenari de la construcció del Castell, es van dur a terme diferents actes commemoratius: destaquem que el 1982 es va col·locar la placa del quatre-cents aniversari i es reedità el llibre de José M. Manuel Cortina Pérez El Palacio Señorial de Alacuás, en aquesta ocasió, complementat per un detallat estudi històric d’Enric Juan Redal, historiador i important estudiós de la història d’Alaquàs.

En el Ple de la Corporació del 13 de juny de 2002 es produeix l’aprovació de l’expropiació del Castell i la sol·licitud a la Generalitat Valenciana de l’aprovació per a poder ocupar urgentment el Castell. El Consell de la Generalitat davall la presidència de José Luis Olivas dóna la seua aprovació el 19 de novembre. El 3 de gener de 2003, amb el suport i l’aprovació de totes les administracions públiques, l’Ajuntament aconsegueix l’ocupació del monument que va suposar un esdeveniment històric de gran transcendència i, després de segles de propietat privada, el monument històric més emblemàtic de la nostra ciutat passava a mans de les alaquaseres i els alaquasers.

El 28 de febrer de 2003 s’obriren al públic per primera vegada les portes del Castell a tots els ciutadans i ciutadanes, iniciant-se així una nova etapa com un dels principals centres culturals de la Comunitat Valenciana.

La Corporació inicia immediatament les tasques per a la redacció del Pla Director del Monument i el Projecte de Rehabilitació i restauració. Per a això es compon un grup multidisciplinar d'experts i tècnics qualificats que realitzen les labors d'estudi arqueològic, d'avaluació dels enteixinats i els elements ceràmics...

L’Ajuntament d'Alaquàs aprovà el Pla Director en el Ple del 27 de maig i, posteriorment, el Projecte de Rehabilitació el 25 d'agost de 2005, iniciant els treballs per a l’execució, hui finalitzats el 19 de març de 2007.

(Font: Viquipèdia, http://ca.wikipedia.org/wiki/Alaqu%C3%A0s).

1 comentari:

  1. soy de alaquas ahora vivo en castilla la mancha hec ho mucho de menos mi tierra y mi maravilloso pueblo me encanto como contais la historia del maravilloso castillo de mi pueblo unfuerte abrazo a todos losalaquasers yalaquaseres

    ResponElimina